En defensa de unos Servicios Sociales dignos

Ahora debería estar pateándome las calles de mi ciudad en la manifestación organizada para defender todo esto. Pero una afonía fulminante me ha dejado sin voz, jamás sin palabras, aunque sean de otros. Lo único que puedo hacer ahora es hacer público este manifiesto, no callar, que se mueva, que se sepa...y recuperarme pronto de este frío repentino que me ha calado los huesos y congelado la garganta.

MANIFEST EN DEFENSA D’UNS SERVEIS SOCIALS DIGNES, DE L’ENFORTIMENT DE L’ESTAT DEL BENESTAR

Som un grup de professionals dedicats al treball social, propers a les persones i a les seves dificultats més severes. Com a col·lectiu de treballadors/es constituïm un ampli ventall de professionals que atenen als ciutadans més vulnerables, als infants, als joves i les seves famílies , a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials i amb malaltia mental, als aturats, a les persones majors, als immigrants, a les persones que s’intenten reinserir després de processos de presó o drogoaddicció i, en general a qualsevol ciutadà o ciutadana que pugui necessitar en algun moment de la seva vida un recolzament per tirar endavant. Som professionals responsables en la nostra feina, estem preocupats i volem denunciar la retallada sagnant que s’està duent a terme des de les nostres Institucions públiques amb l’excusa de resoldre una crisis que, precisament, pateixen amb més força els ciutadans amb els que treballem. “No hi ha diners” és l’excusa i el mantra que darrerament no deixam de sentir de boca dels nostres governants per aturar i retallar ajudes i subvencions a entitats, ONG’s, empreses i institucions públiques dedicades al tercer sector, eliminant així l’acció que desenvolupen aquestes, deixant a l’estacada als ciutadans atesos i enviant a l’atur als professionals que treballem dia a dia per millorar aquesta situació. Ens hem cansat i volem dir BASTA. Fins aquí!!
Des de el inici de la present legislatura han deixat de funcionar nombrosos programes, un nombre important d’entitats han hagut d’aturar la seva tasca, i altres tantes estan a punt de fer-ho. El que és més important les persones que han quedat desateses per aquests programes i entitats. A més un gran nombre de professionals del tercer sector s’han quedat a l’atur, i altres estan a punt de fer-ho. 
És necessari que els professionals que treballen en aquest àmbit tinguin uns sous dignes, unes condicions laborals estables. Aquest panorama desolador pot empitjorar si els nostres governants no prenen consciència de la necessitat de donar cobertura social a totes aquelles persones que més ho necessiten. Volem recordar-los la seva promesa de no retallar els serveis bàsics al ciutadà, és a dir, educació, sanitat i serveis socials. Promesa no complida a la vista del les retallades esmentades. Cal dignificar la nostra professió i que no depenguin del color polític que governi, sinó de les necessitats reals de la població. Esperem que aquesta degradació del serveis públics no sigui el pròleg de un procés de privatització de l’esfera del sector social. Creiem que els ciutadans no poden ser vehicle de lucre d’uns pocs amb especial dificultats (immigrants, discapacitats, persones sense recursos i en risc d’exclusió social, aturats, joves sense estudis...). Tot això ataca directament a l’Estat del Benestar, eix central i cohesionador de la nostra societat. Davant aquesta situació, reclamam per part de les administracions, una aposta ferma i real pels serveis bàsics cap a la ciutadania per tal de garantir de forma total la cobertura del seu benestar i dels seus drets que apareixen contemplats a la nostra Constitució. Per tot això, en nom de tota la ciutadania, RECLAMAM I EXIGIM ALS NOSTRES GOVERNANTS: El pagament immediat de la deute adquirida amb les entitats, associacions.
Aquesta situació afecta directament a tota la ciutadania i, en especial, a les persones amb més necessitats. Les conseqüències a curt termini poden provocar un augment del malestar social i de la conflictivitat, augment en despeses sanitàries degut a la desatenció de problemàtiques com la salut mental o les drogodependències... augment de la despesa en l’àmbit penitenciari, degut a la desaparició de la tasca preventiva cap a joves i adults en risc social, pèrdua en igualtat d’oportunitats d’accés a serveis i recursos de població ONG’s, que treballen en el tercer sector per tal que puguin continuar la seva activitat d’atenció als ciutadans. La reorientació de les prioritats d’inversió dels diners públics cap a la cobertura dels serveis bàsics (sanitat, educació i serveis socials), que són serveis NO PRODUCTIUS, i necessàriament han d’estar finançats per l’administració pública, com a ens responsable de tota la ciutadania. El blindatge dels serveis i recursos necessaris que garanteixen els drets socials i la igualtat d’oportunitats entre la ciutadania. Això suposa una estabilitat en els serveis, no dependents de la línea política del moment, sinó de les necessitats reals de la població. Unes condicions laborals dignes i estables pels treballadors i treballadores del tercer sector, necessàries per al correcte desenvolupament de les polítiques de Benestar Social, per augmentar la qualitat dels serveis oferts i per dignificar aquestes professions.

Apel·lem finalment a la solidaritat de la ciutadania, ja que som tots com a ciutadans els que sortim perjudicats de la retallada de serveis públics. Hem de reivindicar i reclamar a les administracions allò que ens pertoca, i tot allò que suposa retallades als serveis bàsics ens fa perdre drets socials adquirits al llarg de la curta història de la nostra democràcia, cosa intolerable. Per això hem de dir PROU. PROU DE RETALLADES SOCIALS. TREBALL DIGNE PELS PROFESSIONASL DEL TERCER SECTOR. DRETS SOCIALS PER A TOTHOM.